18 de maig 2020

Ressenya "Rivalidades crónicas. 10 ciudades europeas a través de sus derbis"

Llibre Rivalidades crónicas. (Font: imatge pròpia)

Una nova joia de l’editorial Panenka. Després d’Indomable, d'Alberto Edjogo-Owono, ens arriba Rivalidades crónicas. 10 ciudades europeas a través de sus derbis. Escrit per Jordi Brescó, les fotografies van a càrrec de Pau Riera i l'obra ha estat prologada per Simon Kuper.

Una mescla entre llibre de viatges i crònica periodística i esportiva que ens submergeix en 10 ciutats europees. De Suècia a Xipre, la vida quotidiana de les 10 ciutats avança amb la rutinària normalitat del dia a dia, però quan arriba la jornada del derbi es transformen.

De lectura àgil, Rivalidades crónicas ens fa sentir com si ens transportàrem i poguérem recórrer les ciutats com ho fan el Jordi i el Pau. El Jordi, avesat a escriure sobre viatges a la revista Altair, plasma la realitat de manera que ens fa partícips de la seua experiència. Les imatges a tot color del Pau al final de cada capítol ens permet de comprovar allò que hem llegit prèviament durant el capítol i posar cara als diferents protagonistes que hi apareixen.
Amb històries i anècdotes que no es podrien incloure al llibre si no hagueren xafat els llocs que hi descriuen, l’obra és una delícia que ens capfica en la realitat dels diferents territoris amb les seues particularitats (llengües, fronteres, cultura, religió, etc.).

Els autors han visitat derbis més coneguts per la gent més futbolera i derbis que podem considerar fins i tot exòtics. No és poca la gent que ja en demana una segona edició amb 10 ciutats i derbis més.

31 de març 2020

James McClean: La defensa indestructible d’uns ideals.


James McClean: la defensa indestructible d’uns ideals.

El jugador irlandés de l’Stoke City ha tornar a donar que parlar extraesportivament amb un altre gest que ha fet enfadar de nou l’unionisme britànic al penjar en una famosa xarxa social una foto en la que apareix davant dels seus fills encaputxat i amb una frase que versa “Todays school lesson-History”(lliçó d’escola d’avui. Història).

Per entendre les seues distintes reivindicacions cal començar pel lloc del seu naixement. McClean va nàixer al barri de Creegan en el Derry més nacionalista i molt prop d’on en 1972 es va iniciar la marxa que va desembocar amb el Diumenge Sagnant en què soldats britànics dispararen a manifestants amb el resultat d’un total de 14 víctimes mortals. Allí va començar a jugar al futbol al Derry FC, equip que tenia el seu estadi (Brandwell) a la zona aleshores coneguda com “Free Derry” i que es caracteritza per un fort sentiment nacionalista catòlic irlandés.
Més tard McClean donaria el salt al futbol anglés on sorgirien la major part de les polèmiques per la defensa dels seus ideals.

La negativa de jugar amb la selecció de l’Ulster.
James McClean celebrant un gol amb Irlanda


Després de jugar a les categories inferiors de la selecció d’Irlanda del Nord i fins i tot jugar 7 partits amb la sub-21 McClean va decidir dir que no a la trucada que el convocava amb la selecció absoluta per a un partit contra les illes Fèroe. El jugador de Derry tenia clar que volia jugar amb la selecció d’Irlanda i als pocs mesos va veure la recompensa al ser cridat per l’aleshores seleccionador Giovanni Trapattoni. Quan va ser convocat per a l’Eurocopa va deixar anar una frase que li va costar amenaces per part de l’unionisme, “no hi ha millor sensació que representar al teu país en l’Eurocopa”. Aquestes amenaces serien les primeres, però no les últimes en la seua carrera futbolística.

Rebuig a usar el “poppy”
       
McClean amb la samarreta sense el Poppy.


La primera polèmica del jugador irlandés a terres angleses va vindre per la negativa d’utilitzar el símbol de la rosella a la seua samarreta. Aquesta rosella s’utilitza cada 11 de novembre “Poppy Day” com a símbol d’honra als soldats caiguts en totes les guerres protagonitzades per la Gran Bretanya, fins i tot les operacions contra els irlandesos. En paraules de James McClean “si aquest dia representara als caiguts en les dos Guerres Mundials, la portaria sense cap tipus de problema. Però representa tots els conflictes en els que Gran Bretanya ha estat involucrada. Per la història darrere de Derry, no puc portar quelcom que simbolitze això”. Aquest gest de memòria històrica l’ha repetit en tots els equips anglesos en què ha jugat (Sunderland, Wigan Athletic, West Bromwich Albion i Stoke City). I com no, li ha portat amenaces de mort i xiulades dels aficionats anglesos, del seu equip i d’adversaris.

     Rebel·lia davant l’himne anglés.
     
McClean donant l'esquena a l'himne anglés quan jugava al West Bromwich Albion.

Durant un partit de pretemporada als Estats Units amb el West Bromwich Albion, McClean es va negar a cantar l’himne anglés i va donar l’esquena a la Union Jack, bandera unionista. Aquest fet li va costar una amonestació per part del club i l’accentuació de les xiulades per part dels seus propis aficionats quan tocava la pilota en cada partit.


La polèmica lliçó d’Història.
foto penjada a l'instagram de James McClean (Imatge Instagram @jimmymac_47)


La darrera polèmica ha vingut aquests dies de confinament quan el jugador irlandés ha penjat una “història” a la xarxa social Instagram on apareix ell encaputxat amb el passamuntanyes característic de l’I.R.A. davant dels seus fills acompanyat de la frase “Todays school lesson-History”(lliçó d’escola d’avui. Història) tot acompanyat d’un “emoji” somrient. Un toc d’humor per recordar part de la història de la lluita del seu país contra l’ocupació britànica que no ha sentat bé ni als aficionats anglesos, com ja és costum, ni al seu club que li ha imposat una sanció de dues setmanes i l’acord d’eliminar el seu compte d’Instagram així com unes disculpes públiques.

Així doncs, l’episodi viscut aquests dies se suma a les crítiques rebudes des de pràcticament l’inici de la seua carrera esportiva i que malauradament l’acompanyaran fins que penge les botes. Mostres de rebuig que s’accentuen amb anònims com el que va rebre el dia del seu aniversari al 2019 amb frases com “feliç aniversari i mor” o “no t’agrada aquest país i no ens agrades”. Amenaces que han arribat a ser tan dures com les telefonades al diari proper al Sinn Féin, An Phoblacht, en què li desitjaven “la seua mort a trets i que el seu cos fos arrossegat més enllà de la seua tomba”.
Unes amenaces que el futbolista ha comparat amb les mostres de racisme que reben alguns jugadors de la Premier League però que a diferència d’aquests James McCleane no rep cap suport per part de cap organisme esportiu anglés, cosa que ha portat al jugador a declarar que “les autoritats futbolístiques angleses son hipòcrites i covards”.

Més enllà de les polèmiques identitàries cal remarcar a un jugador de futbol amb uns ideals nacionalistes ferms, que lluita per la llibertat del seu país i que és  extremadament solidari ja  que no dubta a recaptar fons per a organitzacions de la seua terra. Amb exemples com la donació de la seua camiseta signada del Sunderland a benefici d’una casa d’acollida d’infants a Dublín, la donació de 1500 lliures per una bicicleta per a un xiquet amb espina bífida i altres donacions per a persones amb problemes d’alcoholisme i a la Foyle Valley House de Derry, un organisme que tracta a dones amb problemes amb l'alcohol.
McClean amb una rèplica del conegut mural de Derry.


Aquests gestos solidaris li han costat, com no, més amenaces i rebuig per els que sempre acompanyen les seues accions amb critiques, el futbolista fins i tot respecta aquesta situació amb un missatge clar “La gent té les seues pròpies opinions. Ells tenen les seues creences i jo les meues. No em penedisc, el proper any faré el mateix”.



Per saber-ne més.

-        James Mclean desata una tormenta tras una foto suya con un pasamontañas frente a sus hijos

-        James McClean: Stoke fine Republic winger for balaclava Instagram post.

-        James McClean, un futbolista Irlandés amenazado por los ingleses.

James McClean: Un irlandés contra el imperio.




Escrit per Cesc Ballester (@CescBallester)

22 de desembre 2019

L'app "Groundhopper" canvia de nom a "Futbology"

Imatge: Facebook FutbologyApp
Aquesta app creada per Geir Florhaug i Lars Erik Bolstad  que abans coneixíem com a Groundhopper, ara passa a denominar-se Futbology.
Una app molt interessant per a marcar en el mapa els estadis que hem visitat. Així no oblidarem cap de les visites que hem fet durant la temporada. Ja siga per a veure el teu equip o qualsevol altre, ja que inclou una gran quantitat de competicions, lligues i divisions.
Imatge: Facebook FutbologyApp
També és molt útil per a portar al dia la llista de partits que hem vist durant la temporada (inclou l'opció de seleccionar tant la temporada com l'any natural).
A més a més, podem guanyar diferents insígnies a mesura que acumulem partits, campionats, finals de competicions o en el cas que viatgem a veure alguns dels derbis que s'hi inclou.
En el nostre usuari podem veure els recomptes tant del total de gols que hem presenciat com dels camps visitats així com els partits vistos.
Imatge: Facebook FutbologyApp
Una altra característica de l'app és que permet fer-nos amics o amigues d'un altre usuari i així poder veure a les notificacions cada volta que visita un camp.

Futbology és una app gratuïta que també compta amb una versió premium que ens permet d'incloure partits de fa més temporades i també de veure quins encontres es disputen prop d'allà on ens trobem!

Enllaç de descàrrega: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.kepermat.groundhopper

Escrit per Alba Fernández (@albaf17)

27 de juliol 2019

"Més Bretanya" als partits entre equips bretons


Els equips bretons que juguen a la primera i segona divisió francesa han signat la Charte des derbys bretons (Carta dels derbis bretons).
Amb la signatura d’aquest acord es pretén fomentar la cultura i la identitat de la Bretanya durant els partits que enfronten aquests equips, per exemple, amb l’exhibició de banderes o amb l’exposició de productes locals tradicionals de la zona. També s’ha acordat sentir el Bro Gozh, l’himne nacional bretó.
El Brest, el Nantes i el Rennes són els equips de la Ligue 1 que s’han adherit a aquesta iniciativa, mentre que de la Ligue 2 ho han fet l’EA Guingamp i el Lorient.
L’acord s’ha signat a l’Stade de la Rabine, a la ciutat de Vannes. El lloc escollit conté cert simbolisme ja que és la casa de l’equip de rugbi local, l’RCV Rugby Club, abans dels partits del qual es canta l’himne bretó.

Així doncs, el 30 d’agost amb el partit entre el Lorient i l’EA Guingamp a l'Stade du Moustoir s’iniciarà aquest projecte que seguirem amb atenció.


Clubs que s'han adherit a la Charte des derbys bretons (Font: Web NHU Bretagne)

17 de juliol 2019

"Quedará la ilusión" de Galder Reguera i Carlos Marañón


Portada del llibre. (Imatge pròpia).

El dia a dia, la vida quotidiana, el relat íntim, carta a carta, de dos amics. Un Mundial de Rússia’18 que ho impregna tot. Unes epístoles nocturnes (i matutines) que en part són un diari i en part unes memòries, ja que hi ixen desenes de records i de moments, tant del passat més llunyà com del més recent.
Alegria, tristesa, moments d’angoixa, d’eufòria, dubtes i certeses, tot al centre d’una lluita per conciliar família, faena... i son (sovint s’escriuen a altes hores de la matinada). Un llibre molt intens en què els autors narren com viuen el Mundial de Rússia al costat dels seus fills, presents durant tot el relat.
I també de com els fills a voltes pateixen, a voltes desconnecten i a voltes celebren els resultats dels combinats als quals segueixen (per motius molt variats).

No hi manquen les nombroses referències a pel·lícules i a llibres, de manera que hi veiem una unió entre futbol, literatura i cinema al voltant d’aquest recull epistolar que fa les delícies de qualsevol entés/a en la matèria.

Una obra que ens farà relacionar el Mundial 2018 amb aquest seguit de cartes, l'any que França col·locava la segona estrela al seu pit.

Reguera, Galder i Carlos Marañón (2019), Quedará la ilusión. Una correspondencia durante el Mundial de Rusia, Libros del KO, 276 ps.

Escrit per: Alba Fernández

27 de gener 2019

Resultats dels equips del futbol popular (26-27/1/19)

Equips masculins


(3a Divisió, grup XIII) Yeclano Deportivo - CAP Ciudad de Murcia 1-1


(3a Divisió, grup X) CD Cabecense - Xerez Deportivo 1-1


(4a catalana, grup 24) FC Almoster - FC Tarraco 2-1


(2a Divisió B, grup I) At. Madrid B - Unionistas CF 3-2


(Preferent madrilenya, grup II) Villaviciosa de Odón -Atlético Club de Socios 2-0


(3a Divisió, grup I) UD Somozas - UD Ourense 1-2


(3a Divisió, grup II) CD Colunga - UC Ceares 3-0


(3a Divisió, grup XVI) CD Varea - SD Logroñés 1-0


(2a autonòmica asturiana, grup II) Rosal FC - SDCR La Corredoria 3-1



(2a regional valenciana, grup XV) CFP Orihuela Deportiva - CD Cox 0-2

Equips femenins


(2a Divisió, grup VIICAP Ciudad de Murcia - CFF Marítim 1-1

(Lliga femenina Tarragona) CD La Floresta - FC Tarraco 5-3


(Territorial femenina la Rioja) SD Logroñés - EDF Femenino 3-3

20 de gener 2019

Resultats dels equips del futbol popular (19-20/1/19)

Equips masculins


(3a Divisió, grup XIII) CAP Ciudad de Murcia - Olímpico de Totana 3-2


(3a Divisió, grup X) Xerez Deportivo - Arcos CF 0-0


(4a catalana, grup 24) FC Tarraco - CE Alcover B 0-1


(2a Divisió B, grup I) Unionistas CF - UD Las Palmas B 3-0


(Preferent madrilenya, grup II) Atlético Club de Socios - Real Aranjuez 0-3


(3a Divisió, grup I) UD Ourense - CD Ribadumia 2-0


(3a Divisió, grup II) UC Ceares - CD Praviano 1-1


(3a Divisió, grup XVI) SD Logroñés - CA Vianés 3-0


(2a autonòmica asturiana, grup II) Racing de Pravia - Rosal FC 1-1



(2a regional valenciana, grup XV) Montesinos Todo Deporte - CFP Orihuela Deportiva 0-4

Equips femenins


(2a Divisió, grup VII) Lorca Féminas - CAP Ciudad de Murcia 2-0


(Lliga femenina Tarragona) Reus Deportiu - FC Tarraco 2-4


(Territorial femenina la Rioja) SD Logroñés - At. Revellín 1-4